Casament

La núvia és... una mica, la nineta dels ulls de la família, també, una altra mica, la sempre possible bona noia, aquella que les bones mares voldrien per als seus bons fills. Així que sí, marcava expectatives al poble i, tot i l'esforç de les arregla-vides  i trota-convents de torn, la nena resistia i restava a l'espera de la seva veritat. I sembla que sí, és real aquesta veritat.

Diuen... "El nostre gran desig en aquesta vida és ser feliços l'un (Joan) amb l'altre (Teresita). Per aquest motiu, hem decidit que ens casem!!!", i a tothom ens ve al cap la marxa triomfant d'en Rubén Dario i la nupcial de no sé qui... i a tothom ens entra la felicitat de veure a tocar la confirmació d'una bona correspondència i un llarg amor de pau i bé...

Mentre, correm-hi tots, ells més que ningú, però els veïns pinten i posen flors i preparen els vestits i sabates i camises i corbates. Anem de botigues i proves, i no ens hem d'engreixar, i hem de tenir bon color, i hem d'estar simpàtics perquè veurem amics i familiars d'aquells de sempre i mai, però que són com Madagascar, que sabem que hi és però no l'ha vist ningú...

Serà un dia bonic. Anirem mudats. Aparcarem la crisi i ens omplirem, tots plegats, de mil desitjos de salut i pau i feina. Gairebé tot serà sa i sincer. Tot net i de cor. Realment fan una bona parella... porten implícita aquella dolcesa només a l'abast de les bones persones. Que sigueu feliços per sempre més!!