La Nou de Gaià

Té un cert encant, empinat, entre escaletes i pendents pronunciades, pots arribar, fins i tot en cotxe, al castell, als miradors, sobretot al de la Pleta, des d'on es contempla un bonic paisatge de vinyes a punt i ben curades. L'Església de la Magdalena, tancada, ens ha deixat amb les ganes de la visita habitual. Hem vist una imatge de la Verge de la Neu, guarnida amb moltes plantes en flor que feien patxoca. També hi ha un carrer dedicat a aquesta Verge, i el carrer Major, i el Nou... el carrer Nou de La Nou de Gaià.

M'ha cridat l'atenció una casa pintada d'un blau llampant i, en apropar-me, he vist que era una "casa rural" que responia al nom de "Can Lluïset". Tot molt més gran del que em pensava i, com sempre, el castell al punt més alt, amb restes on hom pot somiar en aquelles realitats passades, tot i que la pintura d'unes ratlles horitzontals m'han semblat poc oportunes.

M'ha sorprès no veure cap bar obert i que les cooperatives de venda de productes de la localitat només obren divendres a la tarda i els caps de setmana fins a les dues. Pràcticament ningú pel carrer, bé, una senyoreta ens ha atès molt correctament quan li hem preguntat si podíem comprar vermut a algun lloc. Repeteixo, a mi m'ha agradat, és com per tornar i amb algú que ens guiï i ens expliqui una mica la història. Bé, la Teresa i jo hem estat junts a La Nou de Gaià, però hem tornat sense vermut... era dilluns... mala sort!