La mare ja en té 95!

El pare va morir als 93, jo en tinc 65 i la mare en fa 95. Sembla que ens agrada la Terra, tot i que de vegades som als núvols i el pare al cel. En l'aniversari de ma mare, dos bombolles es passegen per la peixera que és el meu cap... en una diu gràcies i en l'altra perdó. El meu agraïment, per tantes i tantes coses, és infinit. El meu penediment, per cada vegada que no he estat a l'alçada de tant d'amor, també és autèntic.

Gràcies per la vida, per la cura que has tingut en instruir-la i educar-la. Gràcies per la fermesa i el caràcter en la senyalització del camí recte i net. Gràcies per veure en la foscor i en la distància. Gràcies pel consell. Gràcies per l'exemple, per la constància i l'entrega total i abnegada. Gràcies per aquell somriure, només al teu abast. Gràcies pels macarrons, únics, especials, diferents, o la flor que feies amb els canalons de l'estiu. Gràcies per l'original sabor de la teva sopa, que mai més he tornat a provar. Gràcies per fer-me tornar una taronja que havia agafat sense pagar. Gràcies pel sentit de consciència i de justícia i de responsabilitat...

Quan un té una mare com tu, em ve al cap aquella frase que diu: "Hi ha persones que la seva biografia s'hauria d'escriure de genolls". Aquest és el cas: de genolls, et demano perdó per cada cop que no he sabut fer-te arribar tot l'amor que et mereixes...