dimecres, 30 de maig del 2012

Torre dels Escipions

Ha estat un dia esplèndid, amb un mar en plan bassa d'oli, un solet de primavera amb ganes d'estiu, sense vent i amb un cel net per veure-hi lluny, fins l'horitzó. Tocava bici i havíem arribar a l'Arrabassada. A l'Antònio feia dies que li anava pel cap pujar fins la carretera de Barcelona i arribar a la Torre dels Escipions...

Doncs, avui ha estat el dia. Hem complert un altre objectiu. Bé, m'ha agradat, no és gaire lluny i la carretera fa unes petites ondulacions que són agraïdes de fer. Cada pujada té la seva recompensa al baixar i no te n'adones i ja ets allí. Diria, fins i tot, que s'ha fet una mica curt i que un proper objectiu, sense anar abans als farets, podria ser arribar al Mèdol... i en projecte i com a somni, anar a esmorzar a Altafulla. La imaginació és lliure i, de moment, hem aconseguit fites que, almenys per a mi, eren impensables.

Publius Cornelius Scipio Africanus va ser cap de l'exèrcit romà a Hispània, fill de Publi Cornelio Scipio. El 210 desembarcà a Tàrraco, que fou la seva base durant la lluita contra Anníbal. Entre altres coses, va aconseguir expulsar el cartaginesos de la Península Ibèrica. El 201 li fou concedit el títol d'Africanus, sobretot per la victòria de Zama o Naraggara. Davant la nostra sorpresa, al peu de la torre hi ha una inscripció que diu que aquesta només té el nom dels Escipions, i era una espècie de casa mortuòria o crematori...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada