Tot natura, bonic, verd i de colors, però avui ha estat, especialment, un dia de conills. A la nostra esquerra, entre riu i camí, hem vist més d'una camada, amb la mare i els llodrigons, que ja van prenent consciència de què tenen les potes preparades per anar fent salts espectaculars, a la carrera més llançada. Prop, i damunt d'una pedra grossa on solem seure de vegades, un conill negre, gran, gros, d'orelles llarguíssimes, com per escoltar en la profunditat dels silencis, es deixava veure, amb les seves potes del darrera poderoses i formant gairebé un angle recte. En apropar-nos, ha saltat com un llamp, espectacular de potència i velocitat, desapareixent en un no res per la frondositat del lloc en aquestes contrades.
Més endavant, caminant entre xerrades i parades, n'hem tornat a veure i sentir fent ziga-zaga, a tota marxa per les herbes. M'ha semblat veure'n molts i amb predomini de petits, la qual cosa suposa la proximitat dels caus i la complaença en què es troben, prenent el sol al bell mig del camí, amb menjar abundós per les darreres pluges que ho han enverdit tot i, sobretot, perquè en aquest lloc està prohibit caçar. Enhorabona, macos!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada