És un dia de sol i casa i mare de 95 anys com a 95 estels. Fa calor d'estiu. Dinarem planxa i amanides variades, i sense Pere ni Mar, que tenen sopars de comiat de companys de carrera que segueixen camins diferents. Farem migdiada i, abans, cafè per torns... i després veurem el Barça, que juga al camp del Betis, a Sevilla. Només restarà la Copa del Rei... estaria bé guanyar-la, encara que només fos com a regal al millor entrenador de la història del Barça.
Són dos quarts de cinc, s'escolta el silenci... no se sent ni el veí de dalt, que sempre fa obres en cap de setmana, ni el gos de la veïna del segon, que sol buscar i reclamar la mestressa amb insistència. Fa calor d'ombra i descans. No hi ha nens a la plaça ni a l'escola i això encara fa augmentar la sensació d'aïllament. Els trens gairebé no fan soroll. La Teresa sembla tenir silenciador en el teclat i està capficada en les seves tasques...
Jo passejo per les petites coses de la vida... L'altre dia mirava àlbums de fotos, alguna de quan era "guapet" i la Teresa una nena de vint anys... i, després, el Pere, de totes formes, llocs, edats... meravella de la creació. Fotos de pares i família per veure la vida... passar. La mare descansa. Una cosineta es casa. Estic jubilat. Tinc una bona acollida al barri. El dilluns farem bici i altres coses... i ho aniré contant, mentre durin les piles i l'ànim dels peus enlaire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada