Resiliència

Fa uns anys, el meu estimat Germà Lluís (La Salle - Reus) em va regalar un llibre, "De las buenas prácticas en mi escuela", del doctor en ciències de l'educació José María Martínez Beltrán. Tot plegat, és un compendi del saber, no tan sols pels coneixements de l'autor sinó també per les cites referencials que complementen, il·lustren o certifiquen les seves experiències. Paraules com empatia, resiliència, haukis, modeling... o expressions com El somriure de cada matí; Mà de ferro, guant de vellut; Ordre i concert; Generació Net... fan que sigui amè de llegir i molt valuós pel que aprens de la vida i l'educació.

Avui m'ha cridat l'atenció la "resiliència", que significa capacitat de la persona per a superposar-se a situacions doloroses, a frustracions, a desgràcies i, per extensió, als petits fracassos que, tard o d'hora, ens arriben. Enteresa en què, molts cops, aguantem fins i tot allò que no és tan just. Diu, també, que la persona amb majors coneixements i major capacitat intel·lectual pot processar i elaborar més eficaçment els traumes i els factors distorcionants.

Acaba dient, als mestres, que hem d'educar els nens i els joves en l'aprenentatge de l'enteresa: he tingut mala nota, estic mort... la vida continua i tu amb ella i busca les energies per superar la situació, etc. Vindran temps millors, i també pitjors, així que... a entrenar-se per al futur exercitant-se en el present. Penso que els sentits, molts cops, són víctimes de les sensacions, i les sensacions de les impressions... però sempre hem de conservar l'enteresa.