Titi-titi... es casa!

Era una nena preciosa, un temple a totes les gràcies, un estètic regal de tendresa, una subtilitat, una invasió d'immensitat, una tot ulls llum, tota vida i dolcesa... M'encantava fer-li fotos i sempre quedava bé, com per emmarcar, feia més bonic qualsevol entorn.Recordo que ma mare li feia vestits de diferents estils i ella els lluïa sempre amb la naturalitat i senzillesa de les millors models.

Bé, de nena nina a jove adulta i en edat de merèixer el bo i millor de la vida. Crec que és una lluitadora visceral, d'aquell tipus de persona que va de cara, que no té terminis mitjans, és o no és, amb tu o sense tu, però mai contra tu... i aquesta seria una encertada definició de bona persona, com és ella, sana i sensible, sempre és un plaer gaudir de la seva proximitat.

És na Teresa Margalef, de petita "Titi-titi", la meva cosina, filla del meu padrí i germana del meu fillol. Ella és l'expressió en caràcter de la prudència. Aquella nena de la foto dins de la torreta ara passa a senyora de casa seva. La vida, de vegades, acaba fent justícia i, aleshores, tothom serà a l'alçada... i serà bonic, just i harmoniós.

Mereixes un Joan amb caire de persona entranyable i actituds de bonhomia. Joan també es mereix gaudir de la teva entrega i sinceritat. Aleshores, només em resta expressar la meva felicitat i ajuntar-me amb la de tota la família. Un és feliç quan genera o, si més no, contempla aquests rius de felicitat que han començat la seva progressió.