Coses i més coses

Aquest matí plovia, pluja fina com a Bilbao, però res d'aigua, només un cel tintat negrós i un ventet frescot que ens ha retingut a casa. Hem pensat en la possibilitat que caiguessin quatre gotes fermes i persistents, i que tot i arribant a Rasquera poguessin acabar amb tanta hectàrea cremada. Però res de res, les darreres notícies del migdia diuen que l'incendi continua sense control i que ja és a pocs quilòmetres de Tivissa. El meu respecte i admiració pels bombers, forestals i a tots els implicats, que fan una feina impagable, molts cops incompresa i mai valorada justament.

He aprofitat per escriure alguna cosa. També he fet una estona d'horitzontal al llit de Pere. A quarts d'una he baixat a fer un tomb pel barri i pel Serrallo, que és aquí al costat. Davant l'escola hi ha cinc cartells que expliquen molt clar el que representa, per a les famílies i pels alumnes, tanta retallada en el pressupost d'ensenyament. Tot apunta a que aquesta propera vaga serà massiva...

El Serrallo sempre em dinamitza una mica... el mar i el iot del xeic, les barques, algun pescador de bota de goma llarga i amb davantal, furgonetes que van a la subhasta, encara algun cubell de peix de la part del pescador, encara l'encant del que era el Serrallo quan tot era més a l'abast, més manual i menys tecnificat.

Demà passaré per la bàscula i per la Rocío (infermera). Em tornaran a renyar. Faré cara de bon nen i mostraré el meu millor propòsit d'esmena. Coses, coses i més coses...