25 de maig

Els jubilats cobrem la pensió el dia 25 de cada mes. A primeres hores del matí, la Caixa m'envia un missatge, un "piticlin", on m'avisa de què el pagament ja s'ha fet efectiu, la qual cosa m'alegra el dia... Si, a més, aquest és primaveral i de bici, doncs la cosa pinta bé. Hem sortit, l'Antònio i jo, del Serrallo cap a l'escullera: far, faret, Miracle, Arrabassada i, un altre cop, l'Antonio al faret i jo al far gran, perquè ahir vam caminar molt i estava una mica cansat.

Com sempre, observant i aprenent i gaudint de tanta immensitat, deixeu-m'ho repetir, de blaus de mar i sol i sal. Sempre hi ha vuit o deu vaixells que fan torn per entrar al port, alguns grans i macos de veritat. Avui, un petrolier, amb moltes tones de cru, era guiat sàviament pels pràctics i hem pogut gaudir-ho d'aprop. Moltes bicis i gent gran fent coses rares amb els braços... Algunes nenes patinant, nenes d'aquestes que també són maques per la tarda, a tothora. No em fa gens de gràcia que un jove amb patins lineals vagi més de pressa que jo amb bici, però m'aguanto i accelero, fins que veig que marxa sense remei. Dues senyoretes marroquines, amb el mocador, tot just deixaven veure dues carones precioses, d'aquelles tot ulls i boques de disseny.

Però aquest 25 de maig encara ens guarda una darrera atracció: un Barça-Bilbao com a final de la Copa del Rei de futbol, a Madrid, sense la senyora Aguirre i entre desfilades cavernícoles. La gent normal, pensem gaudir d'un bon espectacle esportiu...