22 M, dia de mani

És aquell dia on els sindicats diuen que han anat més d'un 80% i l'administració un 20% i escaig. Es sembra confusió, pseudopolítiques enverinades i, ni els propis mestres, no tots, expliquen com cal a les famílies la repercussió de tanta retallada, sense cap mirament, sobretot als nens...

Suposo que ja no s'ompliran la boca parlant d'atenció a la diversitat, d'agrupaments flexibles de càlcul o lectura, de beques, de 25 alumnes per classe, d'igualtat d'oportunitats. No, no parlo del sou dels mestres, que és la nòmina que tenen millor controlada i és d'on comencen sempre a pouar quan van maldades. Però si que em costa d'entendre allò de més alumnes i menys mestres, és a dir, més hores i menys sou, i els interins en situació desesperada. Puc entendre una situació de crisi general i arreu del món, però espanta veure que, havent tant de patrimoni intocable i tanta paga astronòmica i vitalícia, es continuï posant mà, de manera persistent i gairebé incontrolada, als pressupostos d'educació i de sanitat.

No puc deixar de pensar en aquell poble que no pensa perquè li han estafat l'oportunitat de fer-ho. Un poble sense cultura, sense educació, sense capacitat de fer o decidir, sense coneixements i amb el cap cot, és més fàcil de manipular i explotar. Encara hi ha molts pastors d'aquells que els encanta menar el ramat per la muntanya.... Tot el meu respecte als pastors i ramats no emprats en sentit figurat!