Hem estat a Lleida

La Teresa, que ha fet pont, i jo, que vaig d'aqüeducte sens fi, hem anat a Lleida i l'hem passejada sota la pluja fina i transitable. Tot i el temps poc avinent, ens ha sorprès la presència de força gent, amb paraigües, circulant tranquil·lament pel carrer Major o per les proximitats del Segre. Des del pont de l'afluent de l'Ebre, hem vist molts ànecs de coll-verd amb les seves parelles i, fins i tot,alguns grups de deliciosos aneguets.

Hem visitat l'església de Sant Pere, que estava oberta, i hem fet alguna foto. Després hem entrat a una oficina d'informació i ens han indicat com arribar a la Seu Vella, antiga catedral amb importants restes de pintura i escultura monumental. Per poder accedir-hi hem hagut d'agafar unes escales mecàniques i un ascensor però, tot i la pluja, ha valgut la pena i hem fet algunes fotos.

Tot i la superficialitat de la visita, pel poc temps i aquest desagradós, Lleida m'ha semblat un museu extraordinari per la seva bellesa i varietat artística: edificis modernistes, Catedral Nova, d'estil barroc; Arc del Pont - Indibil i Mandoni; Adoberies; Església de Sant Llorenç, romànic-gòtic; Conjunt Monumental de Gardeny, amb una església romànica del segle XII; Palau de la Paeria, romànic civil i neoclàssic; Museu Roda-Roda, de vehicles antics; Dipòsit del Pla de l'Aigua, segle XVIII...

Bé, prou bé, m'ha sorprès gratament tot plegat... tot menys el menú de degustació del Celler del Roser, on no hem trobat una encertada correspondència en la relació preu-qualitat-servei. La Teresa i jo hem estat a Lleida i ens ha agradat. Hem estat junts... a Lleida.