Interessant

Perquè m'interessa, potser sense ser-ho, o perquè n'és... d'interessant. De fet, hi ha encara algunes fites, proclames, persones, situacions... que susciten el meu interès. Penso en el nervis d'honradesa del meu fill en la defensa del seu projecte d'il·lustrador, després de l'esforç i acurada preparació. Penso en cada vegada que surt el sol, en cada cop que la Teresa obre els ulls, en la constància amb què la meva mare anomena el seu marit, mort fa més de quatre anys...

M'interessa la veritat i l'amor, sincer, autèntic, real, el que surt del cor, aquell que és la millor raó de tot plegat. Sóc fidel a la naturalitat, a la veritat, a tota aquella veritat que no és muda. Em captiva la generositat i la bondat, tot aquell bé que fan les persones a dos mans, i una no sap el que fa l'altra. Mai combregaré amb el cinisme ni l'hipocresia... més aviat sóc addicte al respecte a la sinceritat, a l'anar de cara, de dia i amb plenitud de llum i sol.

És força interessant l'amistat quan no es confonen les identitats, la implicació quan la idea és noble i sana, la complicitat quan no és un joc de somriures d'incertesa i amb el despropòsit com a fita. Una de les riqueses més preuades de la vida és que, de vegades, pots estar sol i pensar en tot allò que et va passant... Moltes coses tenen la seva gràcia i t'inviten a la reflexió i a la gratitud... d'altres, són menys gratificants i dius que no són gaire interessants perquè no ens interessen... la vida continua...interessant.