Adéu Guardiola, hola Tito...

Guardiola plega, buit... diu que s'ha buidat i necessita emplenar-se. Guardiola plega, ple... de la satisfacció que dóna el compliment dels deures. Tot m'ha passat en un no res. Són quatre anys instal·lat en l'excel·lència dels comportaments esportius i humans. He estat tant bé, tant a gust, tant còmode, tant a prop del pou, de la més neta i millor aigua, que ara, tot i esperar-ho, i fins i tot entendre-ho, tinc aquell estat en què em quedava a final de curs quan perdia els meus alumnes que promocionaven.

Estic decebut perquè vivia en perpètua il·lusió, gaudint del futbol, únic i incomparable, que fa aquest equip. Com a barcelonista, m'he sentit ben representat i he viscut entregat i aplaudint les actituds de tots els tècnics i jugadors, tant dins com fora del camp. Bé, la vida continua... Desitjo que el món del futbol faci justícia i el tingui sempre com a referència tècnica i de qualitat humana.

Sembla que el seu substitut serà el Tito Vilanova, la qual cosa m'ha sorprès de forma agradable... primer, perquè això fa pensar que la seva recuperació és un fet i, després, perquè fa més viable una continuïtat en aquestes maneres de fer tant correctes. En Tito ha estat el braç dret d'en Pep, l'home de confiança, el seu millor complement per aconseguir tanta meravella damunt la gespa.

Adéu, Pep i gràcies!! Hola Tito, benvingut, tot i que ja eres aquí!!