El flamenc

El cant flamenc és un art musical conreat pels gitanos andalusos des de molt antic. També rep el nom de gitano, cañí, hondo o jondo... Tot això ve a compte perquè un, jubilat i tal, quan alguna migdiada no pot dormir, escolta la Cadena Dial, i allí el "flamenquito" és a l'ordre del dia. Confesso que hi ha cantants i cançons que m'encanten, sobretot els i les de tota la vida. Al meu pare li agradava Molina; al meu padrí, Farina i Marchena; al meu amic Isidre li anava encara més "hondo" i preferia Caracol, Meneses, Camarón...

Ahir vaig escoltar a Pepe Pinto cantant "Mi niña Lola" i em va transmetre tendresa i sentiment... Fent un tomb per aquests tipus de músiques, recordo a Pepe Blanco i Carme Morell (Me debes un beso), al Príncipe Gitano, Angelillo, la Niña de la Puebla, Dolores Vargas (la Terremoto), Estrellita Castro, els nens prodigi Marisol i Joselito, Manolo Escobar, Azúcar Moreno, La Chunga, los Tarantos, Perlita de Huelva, Carmen Sevilla, la Pantoja, Juanita Reina, La Rocío, Lola Flores i el marit i les filles i el fill, Juanito Valderrama, Carmiña i un altre noi (Perdóname) que sonen molt bé, los Chunguitos, Lucena, el Fari...

Bé, suposo que no hi són tots, però sí una bona representació. No tinc cap problema en dir que alguns d'aquests els escolto algun cop i m'ho passo bé i, com deia abans, fins i tot experimento sentiments. Bé, per tranquil·litat dels meus amics i familiars, també gaudeixo de les bones simfonies, d'un "andante alegro" i d'un Mozart. És trist, però hi ha persones que tenen complexes de superioritat...