Centcelles

Avui tocava bici, però feia una mica de vent i hem acabat caminant pel riu, per la dreta del Francolí, fins prop de la refineria, on hem girat cap a l'esquerra, fins arribar a la part alta de Constantí. M'han sorprès uns camps d'avellaners i oliveres, molt ben conreats, nets, verds i agraïts per les pluges i adobs, també regs de goteig...

Allí mateix, la Vil·la Romana de Centcelles, que conserva algunes restes prou interessants i que, fins i tot ara, són motiu d'estudis constants. Sembla que un grup d'arqueòlegs alemanys van obrir els ulls de tothom perquè valoressin com cal aquesta troballa. La casa central del poblat va tenir diferents utilitats: podia ser una casa rural de productes agrícoles, una basílica, un lloc de culte... La part més valuosa crec que són les restes de ceràmica que hi ha a la cúpula, com una mena de trencadís però fet de quadrats de colors perfectes, que representen una cacera amb gossos i cavalls. També alguns sants s'han conservat prou bé, tot complementat amb una mena d'ombres dibuixades que fan més fàcil la comprensió de les escenes. En general, força bé, tot plegat... potser em manca alguna resta romana més, encara que no fos d'aquí.

En tornar, vora el riu i entre canyes, hem escoltat un "cuac cuac" d'ànecs que ho haurien signat els mateixos coll-verds del Delta... no cal dir que em reconforta tota al·lusió als orígens. Crec que al món hi ha més de set meravelles, moltes més...