...de taronja, evidentment, del meu hort, per suposat. Boníssimes, dolces, de poca acidesa... són taronges de pell fina i molt de suc, un suc que sembla com a refinat i de gran paladar.
Venia d'un parell d'hores de caminada per les "Tarragones" de riu i muntanya, i en arribar a casa, la Mercè se'n feia un... i jo li he demanat que en fes un altre per a mi, però amb taronges que sempre tinc a la nevera. Ha estat una passada, fresquet, generós, amb alguna petita polpa, com a mi m'agrada, fet i begut, com ha de ser perquè no perdi les vitamines. M'he begut un guapo cítric guarnit de vitamina C, temple al bon gust, a l'exquisidesa, a la sublimitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada