Han vingut els joves... i la tarda "ressoleja" i entra aire fresc i net, és la joia de la vida, entra la vida. És la tècnica sense tàctica, espontaneïtat d'ordinador, però també de somriure natural. Han vingut els joves. La Mar i el Pere fan patxoca i cara de bona pinta, pinten bé. Quan els veig és, fins i tot, superior a quan vaig al Delta, que també se m'obren els esperits.
Ells són el principi dels principis, una esplèndida realitat inicial, una unitat de dos... Sempre dic que hi ha més de set meravelles. Avui era un dia de mare i Teresa, i acaba sent dia de tot i tots. Sí, realment se m'obren els braços de l'ànima, i aquesta és serena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada