Penós

Escoltar les notícies o llegir els diaris és un clam a la desesperació, al despropòsit, al negativisme. Se sent música de rèquiem i no es veu ningú que li faci un forat al mur, cap iniciativa per a què el peix deixi de mossegar-se la cua i comenci a nedar.Si no tinc cèntims, no compro. Si no compro, no venen. Si no venen, no compren per a vendre i no es produeix. És, gairebé, parada cardíaca i cal reanimar, o la música tindrà, encara, més protagonisme.

L'ex-director del Banc Mundial, que encara confia en Espanya o Itàlia, explica que, només amb les retallades, anem cap a un retrocés evident i cap a una recuperació cada cop més feixuga. La situació ha de ser molt crítica per maltractar l'educació i el futur d'aquesta manera. Aviat el fracàs escolar estarà a l'alçada de la crisi més grossa. Més nens, menys professors, sense agrupaments flexibles i sense cap respecte als diferents ritmes de creixement de la canalla. La universitat també serà més cara... potser s'hauria d'augmentar la nota d'accés, en lloc de la factura del preu de la matrícula.

Diria que estem en aquella situació que ni ens ensenyen a pescar, ni ens regalen peixos. Sembla que no tinguem mar... Estem en plena crisi, fins i tot de confiança i, ja se sap, sempre s'acaba fent llenya de l'arbre caigut. Política és l'art de governar. Polítiques d'ocupació... són les que sembla que no saben fer. Ara més que mai, fe i esperança...