La garsa i nosaltres

Estàvem en plena aturada, descans de peus i bessons, quan l'hem vist: ocell de potes i bec negre i, tota la resta, una bonica combinació amb blanc, que el fa alguna cosa així com una merla, però en bonic. L'Antonio, eixerit ell, trempat, andalús d'Almeria, diu que és una "urraca", i jo, en arribar a casa i buscar-ho, he vist que era una garsa, que deu ser el mateix però en català.

Sempre m'han agradat les robes en blanc i negre... i em fa pensar que potser si que en algunes coses sigui una mica extremat: fumo o no fumo (ara gens), menjo o no menjo (massa), camino o no (com un boig), bici o no (poc), sempre tinc la raó (gairebé), sóc el més guapo (no), a vegades resulto "sofrible" (és possible)... Però hem vist una garsa picotejant tranquil·la i feliç!