Sembla escoltar-lo com si fos ara, amb aquell català normatiu, però sempre amb alguna esllavissada per la parla de port, de mar, de Cambrils... sempre algun rampell primari, un prompte, una explosió d'autenticitat que semblava "cavero" del Delta. Per això sempre ens van comprendre molt bé. Érem molt amics, a l'escola fèiem pinya i ens ho explicàvem tot, ens aconsellàvem i arreglàvem el món present i futur... si més no, ho semblava. Llobet em va ensenyar moltes coses, a més de paraules, sobretot del respecte, de l'amistat, de la convivència...
dijous, 5 d’abril del 2012
Bestreta: Llobet
Sembla escoltar-lo com si fos ara, amb aquell català normatiu, però sempre amb alguna esllavissada per la parla de port, de mar, de Cambrils... sempre algun rampell primari, un prompte, una explosió d'autenticitat que semblava "cavero" del Delta. Per això sempre ens van comprendre molt bé. Érem molt amics, a l'escola fèiem pinya i ens ho explicàvem tot, ens aconsellàvem i arreglàvem el món present i futur... si més no, ho semblava. Llobet em va ensenyar moltes coses, a més de paraules, sobretot del respecte, de l'amistat, de la convivència...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada