..i ell li dóna una rosa, sense espines, embolicada en un paper de plata... Ell li diu el que ella ja sap. Ella sap, capta i accepta. I la rosa vermella, més vermella que mai, s'encén, esclata, però no s'esfulla... és un llaç fi d'unió amb aromes de suavitat... i, a més, li regala un llibre. Són premis, beneïts regals al cor i a la intel·ligència.
És Sant Jordi, d'incipient primavera, el que mata l'aranya, drac ferotge, expressió del mal. Sant Jordi representa la pau i l'amor i els llibres. Pau i amor, sense droga, llibres, cultura, saber, sobretot estimar, com a base de tot. Aquesta és una de les festes més maques de Catalunya. Es mussiten paraules d'amor... amor per sempre a cau d'orella, a flor de pell i ànima.
La Teresa i jo som dos, bé, ara tres... tenim fill, obra màgica de la natura, millor de la providència. Som catalans, i ho serem per sempre més, i fem Sant Jordi el màxim de dies que podem. Evidentment, ella m'ha regalat un llibre d'articles sobre vaixells de l'Arturo Pérez Reverte, que sap que m'agrada per com explica les coses del mar i els pescadors. Per suposat, jo li he regalat la rosa tradicional, la vermella de fulla verda i tija sense espines i espiga de blat i paper de plata, per si resta algun bri de punxa. La Teresa i jo som dos, que fem junts molts dels camins de la vida, entre pètals de les roses de Sant Jordi. La Teresa i jo som tres, bé... quatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada