Recordo de petit, al meu poble (Deltebre), que la meva àvia agafava una galleda d'aigua del pou i anava ruixant el carrer tot dient: "Ratetes, ratetes, sortiu del forat que Nostre Senyor ha ressuscitat". També és un plaer de reviure la processó de l'Encontre, on la verge Maria i el Sant Crist sortien per carrers diferents i es trobaven a la porta de l'església de Sant Miquel i, aleshores, les campanes esclataven de joia i tots els caçadors del poble llençaven trets a l'aire en senyal de triomf i alegria total...
Són dies de família, de mona, de trobada, de pau. Molts cops ens equivoquem i ens perdonem i tornem a començar, amb intenció de viure una vida menys orada, més nova. Sempre podem millorar, segur...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada