Dibuixa't!

Quan estudiava magisteri i ja feia tercer i em sentia una mica mestre (sense saber-ne massa), vaig fer alguns repassos a casa... eren nens del veïnat o alguns que estaven estiuejant. Una vegada, li vaig dir a una nena grassoneta "dibuixa la teva cara" i, a continuació, li vaig portar un mirall perquè tingués tots els detalls a l'abast. També havia de fer una petita descripció d'allò que havia dibuixat...

Sempre penso en la gràcia i qualitat del treball d'aquella nena. El dibuix reflectia perfectament la seva imatge, guarnida amb els colorets de cara apropiats i una brillantor d'ulls vius i blaus. L'escrit, per llogar-hi cadires: "La meva cara és com una poma grossa i madura, tot i que a l'acabament té la forma d'un dels extrems d'una barreta de pa..." Sempre la recordaré amb el mirall a la mà i un somriure preciós...