Al pati de l'escola

- Pere, Pere... ella m'ha donat una puntada de peu!
- Nena, què passa?
- És que ell me toca "la cula"...

- Professor, professor... ell m'ha ensenyat el del mig (am referència als dits).
- Vinga, nois, no fem rucades!!
- Però es que, Pere, ell m'ha pujat els dels extrems i ha baixat els de l'interior...

- M'ha dit "fill de..." i lo que segueix (discussió futbolera)
- Ves i passa't una aigua, llengua bruta!!
- Sí, Pere, però ell m'ha fet la traveta... i sense pilota!

- Pregunta-li al Pere, tu no saps res...
- Hi aniràs, al Pere!
- Pere!! Ens fas els equips, que no ens aclarim?

El germà Lluís mira una nena que fa restes i li diu que ho repassi. Una altra nena, que també mirava, li diu:
- Tu calla, el que en sap és el Pere!

Un nen ve corrent i plorant, dient que li havien donat un cop de puny... Mentre, l'agressor es refrega la cara contra l'escorça d'un plataner. En un tres i no res, i amb una bona rascada a la cara em diu: "Mira, mira... el que m'ha fet!" Eren nens de cicle inicial...Fins aleshores, una cosa així, per mi era impensable.

Però, al pati de l'escola, també es veuen coses maques: les nenes que ballen als ritmes de moda, un grup d'ESO que juguen a futbol i es fan mirar, aquelles converses del cicle mitjà, on no són ni grans ni petits, el mi està o no amic, dels primers cursos, mirades i somriures i algunes mans que es troben, tot anant cap a classe... Al pati de l'escola he aprés moltes coses... de la vida i del germà Lluís...