Divendres, dia del crit de l'Antoni Maduell, l'any que va tenir una classe "tremenda". Últim dia lectiu, després... cap de setmana, canvi d'activitats, càrrega de piles. Sant divendres, solia dir jo, en arribar al menjador de l'escola...
Avui és Divendres Sant, tot un dia d'esperança. Recordo que, uns dies abans, sempre explicava als meus alumnes el binomi mort - resurrecció, tot fent esmena al Divendres Sant (mort) i al Diumenge de Pasqua (resurrecció). M'agradava recrear-me en aquesta mena de camí de l'esperança cap a l'èxit... De mica en mica vas comprenent que la vida és això, allò que vas aconseguint de forma decent i a través de l'esforç i la constància... és el que val i et reconforta i reafirma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada