Amb la boca petita

El Madrid tampoc jugarà la final de la Champions. La dècima haurà d'esperar i jo, que no faré cap festa, ho sento una mica, però amb la boca petita... Sóc "culé", del Barça de tota la vida i per sempre més i més i Messi... i,  més, jo diré allò que és políticament correcte, sortit amb elegància, de la meva boca... petita.

Mai la sang es pot tornar aigua, mai un blau-vermell pot ser blanc, però un pot ser correcte, educat, terapeuta i consolador de sentiments. Un pot ser comprensiu i, fins i tot, fer tocar allò que no sona, i només beure una cervesa en lloc de quatre... amb la boca gran, per dir, amb la boca petita, que ho sents molt, que quina llàstima... de coets que no llançarem, tots plegats i replegats.