El meu fillol ens ha portat una mona, de les nostres, de pasta de mona i ous bullits, meitat de cabell d'àngel, meitat de xocolata a bocins... Pastada amb les mans, enfornada a casa, guarnida amb ametlla ensucrada i confits de colors, semblava de professional de la pastisseria i, sent casolana, de pura artesania, una monada de mona de Pasqua.
La nena que no és maca del tot però és mona, o aquell saltimbanqui inestable i amb cara de mona, també tindran mona. Mona de padrí, molts cops de xocolata en forma d'ou i amb pollets artístics com a guarnició. Mona artística, cant a la reproducció i a la vida. Diumenge de Pasqua. Podem reviure... renéixer.
A mi, Pere, em passa que renaixo cada dia, quan llegeixo les teves paraules tan “mones” que ens parlen de la profunditat del quotidià, de l'extraordinari que té el que és habitual, del miracle de l'existència, del Delta, de la Marcel·la, dels núvols, de les rates, de Barça, de la pluja, del Germà Lluís, del gurugú, del fum, del Pere, de la Teresa... i en definitiva, de tu. Gràcies per compartir la teva vida amb nosaltres! I sobre tot NO DEIXIS D'ESCRIURE!!! SI US PLAU!!! ;-)
ResponEliminaHola Jesús!!
EliminaCada cop que tinc la sort de contactar amb tu, en representa una dutxa fresca, un despertar agradable, un cant a la vida sana. Ets un referent, una bona persona... això últim seria la millor definició de tu.
Bona Pasqua per a tu i els teus pares. Una abraçada!!