divendres, 27 d’abril del 2012

Alt, ros, guapo...

Evidentment, un és baixet, morè i més aviat lleig, però algun cop he gaudit d'una certa comicitat. En plena classe, reclamo l'atenció de tothom... "ei!! fixeu-vos bé, obriu els ulls i em mireu... i què veieu?, doncs un professor alt, ros, guapo, intel·ligent i tal.." Aquesta era una forma de transportar la classe, a través de la broma, cap a un centre d'interès on, a partir d'aquells moments, possiblement s'hagi guanyat la predisposició adequada per a encarar qualsevol tema o explicació.

Recordo que tot això generava bon ambient, llimava altres situacions menys agradables i feia el dia més simpàtic. Fins i tot, al llarg dels anys, alguns alumnes t'ho recorden, en veure't pel pati o al carrer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada