Caminant pel pati de l'escola

Caminant pel pati de l'escola, amb el germà Lluís, tots dos, controlant, vigilant, aprenent, gaudint... de l'esbarjo mogut i feliç de tanta mainada en llibertat i camp i companys, amics de futbol o de bàsquet o de nines... els primers amics, les primeres afinitats, de les nenes que ballen, que parlen del "mi està..." o no, amic dels meus.

Caminant pel pati, observant... la nena que plora d'impotència per fer la seva voluntat, o el nen que plora per cridar l'atenció, plora com un mecanisme de defensa que, malauradament, molts cops li ha donat resultat. El nen que diu "paraulotes" i el Pere l'envia a netejar-se la boca a la font i, en tornar, li fa ensenyar la llengua per veure si encara resta bruta. La nena que juga a futbol amb els nens i ho fa millor que ells, i el germà que s'ho mira i l'encanta i aplaudeix... i em comenta com gaudeix de veure els nens en harmonia i llibertat.

Uns nens d'ESO que gallegen, en plan gall d'indi, paó de ploma-llana i gairebé res més... i unes nenes a joc que riuen en desproporció els desgavells variats i a la carta. Un pensa: us farem grans i bons, teniu exemples i mestres, pares, camí... només us cal fer cas.

La Lucia m'explica coses... "Sabes Pere que...." i després marxa a jugar amb les amigues. He recuperat una pilota que havia anat al carrer. Hem segut sota els porxos, hem vist els nens del parvulari, hem gaudit del privilegi de veure el "futur" al seu aire, al seu espai.