Si no fos...

Crec que a tots els pobles hi ha el banc del "si no fos". Reunió obligada dels jubilats. Cant de cants del que hem fet o faríem o farem... si no fos perquè fa mal aquí, fa mal allà, per tot arreu... si no fos perquè el pes dels anys i dels quilos, que et sobren o et manquen, et fan poc lleuger, apamat, vàlid... però encara conduïm, sobretot amb la llengua, els cotxes pels camins de la vida.

Esperem el dia, que surti el sol i comenci la funció: xerrameca, un gall solista, amb gallines que no callen, el meu amic i el que sempre em contradiu, la veïna, el foraster, la gràcia de l'andalús, el boticari, l'oncle Cisco, la tia Pepa i el mossèn, que fa un cop d'ull a tanta ànima que encara es complau en l'existència. Pentinats, gairebé mudats... tenim fills i en tenen cura... i parlem amb tots i de tot. Són molts anys de veure coses i casos, científics amb experiències en el ric laboratori de la vida. Fem patxoca, entre petanca i xerrada, entre gemecs i somriures, entre clams i brams, gotes i reumes...

Seure al banc del "si no fos" és una teràpia de convivència i distracció, un estri que ens transporta i ens connecta amb les vivències de cadascú, on surten glòries i misèries, bocins de vida, de quan no dèiem "si no fos", perquè tot era possible i ens vèiem en cor per afrontar-ho tot. Si no fos per tu, no seria jo... no seríem dos.