Dóna'm la mà, amiga, i anirem a vore l’arròs, que ja es groc,
ja té les espigues plenes, ja és a punt de segadora.
Potser farem quatre granotes per fer un suquet,
i prendrem el rall i farem quatre tenquetes per fregir amb tomata,
i agafarem el gamber i ens aproparem a la mar,
i, com tot va de quatre en quatre, farem quatre anguiles per xapar.
Són coses nostres, records d’infantesa, records eterns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada