Porrera i Cornudella

Dia de cama enlaire i Kuga en marxa, amb la Teresa i jo i el GPS, cercant itineraris pel territori comanxe, Priorat i Montsant. Volíem anar a Escaladei per veure la Cartoixa i el vi de gra petit, però hem acabat entrant a Porrera, pàtria d'en Lluís Llach i el seu celler que hem vist d'aprop i bé. Hem aparcat a la Plaça Catalunya i hem fet un tomb pels seus carrers estrets i empinats de cases velles i amb moltes torretes amb flors. L'Ajuntament és a la Plaça de la Constitució, a tocar de l'església parroquial que, evidentment, romania tancada. El riu Cortiella, sec en aquesta època de l'any, travessa el poble i dóna lloc a un pont molt maco que et deixa davant mateix de la casa d'en Llach.

De tornada, hem fet una canyeta prop d'on teníem el cotxe i després hem visitat el Celler Sangenís i Vaqué, vins de D.O. Priorat. És una casa particular i ens ha atès la néta, una rosseta molt agradable que ens ha parlat de les vinyes plantades pels avis, de producció reduïda, i també pels pares. Tots vins negres de qualitat i alguns amb preus respectables... Hem comprat un parell d'ampolles d'un vi anomenat Dara, criança del 2007, de 14'5º i amb una mescla de cinc varietats de raïm diferents i una garrafa de vi a doll de 14º que ens ha aconsellat especialment.

M'han cridat l'atenció els costers amb les vinyes baixant muntanya avall arrenglerades i plenes de vida verda... que serà negra i esplèndida. També la parla de la gent, semblant a la nostra del Delta, fent anar el "lo", encara que pronuncien més les neutres. A les dotze, la gent, com si fos un ritual, enfilaven cap a la piscina municipal, que deu fer ple, lloc social d'esbarjo i frescor...

A la una hem anat cap a Cornudella del Montsant, que ja coneixíem una mica. Volíem comprar oli però la Cooperativa estava en obres i no ha pogut ser. Buscàvem un lloc per dinar i, al mateix carrer Compte de Rius, 8 (636 108 235), hem descobert el restaurant "Al Toll" de Joan M. Rocamora Dolcet, amb un cartellet que ens ha convidat a entrar: "Mulla't i tasta la cuina ben feta". Realment és així... no us diré què hem menjat, per no fer-ho massa llarg, però sí que no me'n puc estar de comentar que val molt la pena: presentació, tracte, qualitat... com per tornar. Ha estat allò que et sorprèn i et fa feliç quan trobes allò que busques, sobretot autèntic i autòcton. Ens han servit un vi negre amb porró, olives posades amb bitxo, xoricet i patates... un postre de músic, amb un vi ranci, i mató amb mel... Un bon lloc... us el recomano!!