Són les sis de la tarda. Al Serrallo cada vegada estem més còmodes, com no si mirem el mar, les barques, les gavines... Avui som a l'Anap, una de les terrasses arrenglerades mirant la Mediterrània. Prop, tenim unes taules ocupades per una família francesa. El seu comportament és el de sempre... prenen possessió del lloc i de l'espai i quan els mires te n'adones que semblen a casa seva, i això a mi em sembla bé, llàstima que després tot el seu és millor, i tampoc és així ni cert.
Els ocellets es passegen picotejant sota les taules... em fan pensar en aquells que, a l'escola, es tiraven a la finestra i m'explicaven coses. Són amics meus i en saben moltes, encara que toquen poc de peus a terra, fan saltironets, alguns canten, tot transmeten llibertat, són feliços, natura urbana. Les barques entren a port, espectacle i rutina, acompanyades de gavines platejades de sol. Cau la tarda del dilluns, en aixecar el cap veig a la Teresa... no cal res més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada