Si un dia tornes...

Recordo una cançó d’en Raimon que anava dient... “si un dia tornes, em trobaràs com sempre”. Diria que han hagut sempres millors, però tornar és interessant, encara queda alguna cosa del paradís i quan no... la imaginació, el record de tanta meravella, et convida a escriure del present i del passat... allò de “qui t’ha vist i qui et veu”.

He anat a la platja de la Marquesa, per on anàvem a la Punta, i ara és tot aigua fins allí on deixàvem les bicicletes... desolador com l’aigua menja Delta, la salada, perquè la dolça rega camps de golf... Les barcasses són història, tot i que els fills de la Nuri (+) continuen amb les embarcacions que fan viatges pel riu fins la desembocadura... alguna, com la Santa Susanna, fan sopar i música, sobre la placidesa de les aigües i la llum de la lluna.

Comença la quarta onada de calor. Demà serà terrible i el cap de setmana sufocant. Que no s’espatlli l’aire fred ni la dutxa. Per aquí la sensació és encara més d'escalfor i humitat d’aquella que bull. Un dia d’aquests aniré a veure les zones de nidificació, parts protegides del Parc Natural... és el meu moment edificant veient Natura cercada sense possibilitats d’incidències humanes, només de lluny i amb prismàtics. Era un paradís... encara queda alguna cosa.