Romanticisme

Estudiàvem que era un moviment artístic, literari i espiritual que s'estengué per tota Europa, sobretot durant el segle XIX. Es caracteritza per la defensa del sentiment sobre la raó i de la llibertat de l'individu enfront de la societat. Apreníem el concepte i alguns, encara en edat de merèixer, miràvem de reüll la cara bonica de la nena que ahir ens havia mirat... No, no en volíem saber res dels sentiments raonats, tot i que per a moltes famílies imperava la raó del sentiment: la pubilla rica s'ha de casar amb el ben plantat hereu de família benestant i, així, els sentiments de tots dos, per la poderosa acció de la raó... econòmica, farà que seguim i augmentem el poder...

I ens parlaven de la llibertat individual enfront d'una societat que no ho era. Què vol dir ser lliure? Tinc clar que no ho és aquell que és esclau de tanta llibertat. Caldria parlar de la llibertat dels altres. M'emociona una llàgrima, també si és de felicitat, també si és davant la contemplació d'una ruïna... Sempre m'agrada exaltar tot sentiment natural i net. Sembla que la raó és el seny, és el cap, és el que mana, governa, domina... Voleu dir que tot això no ho fa el cor? Tenir bon cor només té un significat, concret i claríssim, ser intel·ligent... Ara ja parlem d'intel·ligències... millor anar de cor i de cara, i si hi ha una mica de seny tampoc passa res...