Ja som a l'agost

Els dies, com la vida, passen ràpids, sobretot si els consumeixes amb profit i en pau. En els records de tantes i tantes coses sempre sembla com si fos ahir... gairebé sense adonar-me'n ja som a l'agost. Porto des del 24 de setembre jubilat, és a dir, un curs, a tocar d'un any, i estic bé. Sempre sé allò que faré el dia següent, que és allò que em preocupava més de jove, i ho vaig solucionant amb facilitat i amb l'avantatge de què si un dia no en tinc ganes d'alguna cosa... doncs, en faig una altra o no en fai cap, res, festa, i em regalo família o llit, lectura, sofà, música...

Agost sona a festa major, Sant Roc... i el gos, com diria el meu oncle Joanet (+), també la Mare de Déu de L'Assumpció, dia de l'ofrena de fruits i viandes del poble. Són dies de bous a la plaça de carros, de grans berenars d'anguiles i baldanes, musclos i estofats, tota mena d'aviram del Delta, brasa total, porró fresc, vi de bóta, fins a la simpatia, la solidaritat i el contacte directe entre amics i famílies...

Recordo amb gran plaer, fins i tot plaer amb llàgrima, les estades a la fresca, amb els pares, el padrí, la tieta i algun veí, molts ja no hi són, però també passàvem moments entranyables passant revistes i arreglant mons. Portava un gelat al meu pare, que era una mica llaminer, però ell sempre l'acabava compartint amb ma mare, com feien moltes coses. Passàvem el mes al Delta i allí ens trobàvem tots i ens parlàvem en directe i gran afecte... potser no hi havia tanta tele maca, tauleta o mòbils de gran competència, potser...