Mes per excel·lència de les vacances, amb plena consciència de què només és un cop a l'any. Fa calor i bon temps... pel gener farà fred, però ara podríem rostir damunt l'asfalt i, a més, tens el cap clar i net, la tranquil·litat del deure ben fet durant el curs... i a sobre, que és molt, gairebé tot, alguns passem l'agost al Delta.
Entre bombolles del pensament, vinyetes de vivències extraordinàries. El verd intens ja va cap a groc i el pagès reflexiona i es pregunta si podria fer les festes completes o hauria de començar a segar... després s'ha endarrerit tot un més i tothom content. Qui no recorda les cucanyes autòctones, la barra ensabonada, les rondalles de Canalero o Teixidó, tots dos ja malauradament difunts.
La memòria, fidel i il·lusionada cavalcant a lloms de la nostàlgia més preuada, em porta als canalons artístics d'estiu de ma mare, o a un suquet d'anguila fet només amb alls tendres i julivert que encara avui em ve l'aroma d'allò que era bo fins i tot el fum... Com no pots pensar en els rostits a la cassola de pollastres de casa que criava i ens cuinava Teressín (+)... ho feia molt bé i sempre posava un pensament picant que només notaves augmentat quan feies un traguet de vi amb el porró... Qui no recorda els seus pastissets únics, immillirables... Famós era el cafè gelat de ma mare o el mostrillo de ma sogra... Exultant la cara de satisfacció que tinc ara mateix revivint entre emocions, l'agost al Delta i amb els meus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada