La polla d'aigua

Segons el diccionari de la llengua catalana, és un ocell de la família dels ràl·lids (Gallinula Chloropus), de color negrenc i blanc, amb el bec roig i groc i les potes verdes. És bonica, tot un espectacle i el Delta n'és ple... a més, les pots veure amb facilitat entre els guaixos d'arròs, pels marges i, fins i tot, creuant la carretera quan menys t'ho esperes. És una de les carns de ploma silvestre més saboroses i apreciades per les Terres de l'Ebre, sobretot a la brasa. Quan ja són una mica fetes, recorden a la fotja, que és potser més negra i amb el bec blanc i que fan un arròs únic, típic d'aquestes contrades.

Parlant dels animalets de riu i mar i arròs, canals i desaigües, em ve a la memòria, com no, que portava als meus alumnes de quart de primària, a punt de fer els deu anys, a l'Ecomuseu del Delta i allí els explicava coses de plantes i ocells, granotes, anguiles i angules, coll-verds, navalles i marisc de tota mena... els contava com es pescava i els parlava de les trenta-dues espècies de gavines diferents, dels camallargs, esplugabous... Però el comentari estrella, per als profes companys(es) i per a la picardia dels nens d'aquesta edat, era quan els anomenava les "polles d'aigua"... es miraven els uns als altres i jo, impassible al projecte de rialla, continuava com si res... Una abraçada als nens i companyes amb qui he compartit molta vida. Que tingueu un molt bon inici de curs!!