Messi - Ronaldo

Llegia, no fa gaire, que l'egocentrisme és una actitud psicològica que porta a constituir-se un mateix en el centre de l'univers i a considerar les coses en tant que són d'alguna utilitat pròpia. Evidentment, porta implícit un exagerat egoisme, és a dir, un excessiu amor de si mateix que fa atendre únicament a l'interès propi, àdhuc en dany d'altri...

Diguem que estic parlant de Ronaldo... per cert i també cal dir-ho, un extraordinari futbolista, el millor després de Messi i Iniesta. Mai veig un partit sencer del Madrid, només algun reportatge i quan juga contra el Barça... bé, també el veig repetit quan perd... Dic això per treure dubtes, si és que algú en tenia, respecte a les meves identitats, altament configurades i definitives.

Messi és tècnicament pur, un artista en el joc, un model de senzillesa i humanitat. Quan fa un gol, mira al cel i corre a felicitar a qui li ha donat l'assistència. Ronaldo... ensenya la cuixa, ell és la potència i diu que ha estat ell qui ha marcat, l'únic, l'incomparable. Diria que té complexe de nen piscines o Jaumet gimnasos. "Guapo y rico", li tenen mania per això... Ahir va fer una falta i pretenia dir que havia estat una superioritat muscular del seu braç. Cregut i fora de lloc, és l'ídol dels que no són com jo. Per cert, ahir Barça 3 - Madrid 2... i van tenir molta sort.