Per la carretera de Montblanc

Avui tocava una altra sortideta de Teresa i Kuga i jo... Hem passat per La Selva del Camp, que no hem entrat, i per Alcover, que tampoc, però he recordat que veníem d'excursió amb el professor Miguélez (+), agafàvem el tren i després anàvem caminant fins a l'Ermita del Remei. Eren classes de tercer de primària i molts nens mai havien pujat en tren... eren altres temps. Hem entrat a Picamoixons, el poble del meu amic, tot un personatge ell, Pere Ollé. Estaven de festa major, però ni hi havia gent ni a la piscina...

Hem marxat discretament al proper poble, La Riba. El recordava d'un campament que vaig fer de petit i ara, sobre el terreny, no he reconegut res. Aquest poble té la seva gràcia... sembla fet a pisos, a mesura que va pujant la carretera, fent esses cap amunt, doncs cada part del poble, que podrien ser pobles diferents, treu el nas. Sembla que hi ha alguna fàbrica de paper o d'altres coses, la qual cosa fa que circulin camions de gran tonatge que fan complicat el pas quan els trobes de cara. Hem estat a punt d'arribar a Farena, però es feia molt llarg i molt alt i hem preferit parar a la part que ens ha semblat el centre de La Riba, on hi havia l'església del Cardenal Gomà, tancada i entre carrers empinats. Hem fet una canyeta i la senyora del bar ens ha regalat un bocí de truita prou bo.

Una mica tips de muntanya, hem baixat cap a Les Borges del Camp, per dinar al restaurant La cuineta i el fornet, prou bé però sense passar-se, i hem visitat per fora l'església de la Mare de Déu Assumpta, amb una façana barroca molt maca.