Són dies molt assenyalats i la gent pastura família, i
algunes cases romanen soles i tancades perquè d’altres estiguin plenes de
menjars i joies i compliments. De vegades no tenim cangur i per pocs dies no
cal activar el pla B, que seria trucar a una professional que ja vam utilitzar
per poder anar al casament de Titi-titi, que per cert encara no l’he vista però
sé que estan d’allò més bé. Són les sis de la tarda, si ve algú, anirem a
prendre alguna cosa al bar Nicanor, sens dubte el millor i de més qualitat del
poble.
Mentre, la
Teresa és a l’habitació amb l’aire condicionat i una mica
empipada per la lentitud en què es connecta a Internet. Jo sóc al menjador,
també amb l’aire a 25º, mirant la
TV (Bones) i amb el Parlem
de... prop perquè sempre recordo coses. No diria allò de què qualsevol
temps passat va ser millor, però érem més família que vivíem junts aquí, amb
cases arrenglerades, i sortíem a la fresca i omplíem el carrer i el ruixàvem
perquè estigués fresc... hi havia una interrelació, una preocupació per la
convivència.
De mica en mica, anem seguint el camí, que no sempre és el
mateix... Ara, a la fresca només som tres o quatre, al setembre menys, amb
sort, farem un arròs i ens veurem la majoria... no som gaires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada