Havíem quedat amb la Mar, la M. del Mar, el Jordi i la Núria, els nostres estimats amics de Tarragona. La idea era fer-nos un homenatge a Ca L'Amadeu, però la dissort, millor la manca de previsió per no trucar abans, ha fet que ho trobéssim tancat... ho deixarem per una altra ocasió. Amb rapidesa hem activat el plan B i en un tres i no res érem davant de la braseria sidreria, lloc de calçot i cargol i bona carn i millor vi de la Terra Alta, també bons entrants i uns exquisits postres de degustació... És el restaurant El Llagar, que podria ser perfectament una primera opció. Avui que érem sis i que hem demanat diferents coses els he vist especialment encertats, també en el servei i mostrant una bona relació qualitat-preu.
I des del plaer en la contemplació de la taula plena, guarnida de joventut primaveral - Jordi, M. del Mar i Núria -, de plena primavera - Mar i Teresa - i de tardor en plan catedral ben conservada, és a dir, jo, un record pel Tomàs (+), l'home dels conceptes clars, de les idees raonades, de les claredats meridianes. Molts cops penso que em manca el seu somriure, els seus aclariments, la seva lògica... He vist la Mar més relaxada i dirigint amb mà de seda el comandament de la nau, Jordi ja està fet, la M. del Mar gairebé i la Núria a punt... Fan patxoca.
Hem passat una molt bona estona, i no hem parlat d'escoles i nens, més aviat de les sortides d'un dia pels voltants de Tarragona i els restaurants estratègics que trobem pel camí. Resta pendent l'Amadeu... Amb vosaltres, on sigui!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada