Fauna

Des de sempre m’han agradat els programes d’animals que fan per televisió... i ja era un fidel seguidor de Rodríguez de la Fuente, amb aquella veu pausada i penetrant, molt entenedora. Ara s’han millorat les tècniques i, sobretot amb l’alta definició, hi ha una visualització perfecta. La subsistència, les lleis de la Natura per perpetuar les espècies, la forma com es mengen els uns als altres, les seves tècniques de caça, els seus mecanismes de defensa... et deixa veure la seva crua realitat quotidiana, tot contrastant amb les panoràmiques de tendresa familiar, la cura que en tenen dels novells, dels ous, les actuacions de les mares perfectes en defensa i alimentació dels fills...

M’encanten aquelles escenes de la construcció de nius, o d’altres on es veu el pas de l’aliment de bec a bec petit de fill, fins i tot els mamífers carnívors, grans felins que cacen de manera despietada, mostren, a cops, els seus instints familiars. La lloba que trasllada la camada a un lloc més segur, el cocodril o el caiman que mengen amb traïdoria animals que beuen o passen pel seu hàbitat, doncs... també fan aquestes accions, amb els recent nascuts a la boca per dur-los a un lloc sense perill.

Els meus ídols són els elefantets... són com una joguina encantadora, al mig del grup i ben protegits, caminen trompa rere trompa mostrant un desplaçament pacífic i molt tendre. Sempre m’ho passo bé al zoo o mirant la tele-faula...