Horatio

La Teresa i jo, sobretot a l'estiu, solem mirar algunes sèries televisives, amb metges entre genials i sonats com ara House i Vilches, inspectors(es) de policia, en plan bons de la pel·li, que tot ho saben i fan bé... M'encanta Bones, amb la doctora a qui anomenen "Huesos", també Ley y Orden, Numbers, una calculadora amb cames, o una altra on surt una inspectora que té molta memòria. Déu ni do, també, amb El Mentalista, personatge còmic i profund i espectacular... cerca reaccions i observa allò que ningú veu i enxampa l'assassí com aquell que no fa res...

Però a mi, tots tenim les nostres debilitats, qui m'encanta i em fa riure, sobretot observant les seves màximes expressions de seriositat, és Horatio, protagonista de C.S.I. Miami. Ell mira de biaix, més que mirar contempla la vida i la Natura, cap paisatge li és esquerp, no perd detall, res se li escapa, tot ho té present en la immensitat de la seva retina. Des de la seva obliqüitat, mans a la trinxa, altiu, pragmàtic, surt sempre de la foscor, al moment oportú i desarma, amb evidències demostrables, al dolent de torn. És ell, Horatio, qui mana, el de la veu greu i directa, qui es juga la vida, pistola en mà, per fer justícia. Té la seva gràcia, sobretot els posats còmics de mans i mirades i cos... tot un pèl-roig amb pinta de geni... això, còmic.