Representa que estan fent les olimpíades de Londres, tot un espectacle, tota una exposició del bo i millor de cada casa, de cada poble. Aquesta gent, tot i ser fora de l'euro, o potser gràcies a això, ho han muntat força bé, estaven ben preparats i han aconseguit la nostra admiració per la bona organització i per l'adequació i posada a punt de les seves instal·lacions. Potser la inauguració no ha tingut la espectacularitat de Barcelona 92 però... Déu ni do el bon ús que han fet de les tecnologies i com ens han mostrat la història del seu desenvolupament. Veurem la cloenda, que també la suposo per fer-se mirar i a l'alçada del seu bon gust... Sempre espero, dels anglesos, que em sorprenguin amb les seves danses i coreografies, són únics els seus balls musicats.
L'esport és una via per el
corpore sano, company ideal de la
mens sana, però també és competició i la gent plora de felicitat o de tristesa... el cas és que tot sol acabar en una vall de llàgrimes. L'últim que he vist ha estat el bronze aconseguit pel nostre equip femení d'handbol, lluitant fins l'extenuació contra Corea. Les noies d'aquell país ja tenen aquella carona que no saps ben bé si la tendència és a plor o rialla... M'ha sabut greu que avui aquella tendresa implorant que desprenen al natural acabés amb els ulls humits i poc contents... La nostra representació ha arreglat el medaller, sobretot les dones. He seguit totes les proves clau i els partits importants...ho he gaudit. Impressiona l'esforç i l'art...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada