Sota les moreres

Ella arriba sola, en una cadira de rodes amb motor, i en veure-la tothom corre... li porten una cadira còmoda i un suc de taronja natural amb palla, s'asseu a gust, obre el portàtil, es posa els cascs... és, però no hi és, només una rutina. Arriba un senyor d'aspecte agradable, barba blanca arreglada i cafè amb gel de la tarda... deu ser el seu marit, tot i que parlen pacíficament, la convida a canviar de taula, aquí fa massa ressol, accedeix, fins i tot s'escau algun somriure. Podrien ser alemanys o de la Conca o de l'altra part del Francolí, és igual, m'encanta l'accés a la vida de la senyora invàlida, totalment valuosa i capaç mercès a les meravelles de la tècnica.

Evidentment, estem a La Pineda, on el dia no acaba de despertar i la calor, ara airejada i nuvolada, vol acomiadar l'agost, minsa, abans de les pluges. Sembla que la gent ha desaparegut amb més rapidesa que altres anys, tampoc les platges són a vessar... i aquí, a Sanchís, moltes taules... buides fan pensar que la cosa sona a retirada, que som a 28 d'agost, que el dia 3 formem (formen...) i que el 12 les forces vives, vivíssimes, de l'escola, els nens i les nenes, faran les delícies d'aquests sants homes i dones que són els mestres... Encara no plou, però fa ull cluc i s'enfosqueix, no hi ha passera, vull dir que no passa ningú. Davant meu, la Teresa ha fet un Sudoku hard... és una crac!!