L'una i l'altra

L'una és com aquell arròs del Delta, al punt de sal i de cocció, la bondat implícita que fa més gran la condició d'entranyable, la capacitat de la constància per a la progressió constant... Pràctica i natural, sempre suma i fa un aclarit de conceptes des de la lògica més planera. És d'aquelles persones, poques, no n'hi ha gaires, que sempre són solució plàstica i, fins i tot, poètica de qualsevol ensurt i, com aquell que no fa res, t'ha regalat un somriure de propina, mai de suficiència, mai d'arrogància...

L'una és la Teresa, l'altra és ma mare. La Teresa fa de filla, quan les filles són com cal... sempre penso que mai li valoraré prou el que està fent per ma mare, sense una queixa que vagi més enllà de l'esquena dolorida per fer-li tot i bé. L'altra, és l'autora dels meus dies... Era tota empenta i lluita i esforç en el treball diari per la vida i per a què jo la tingués millor... juntament amb el meu pare (+) i la poca salut que han tingut, han complert en escreix els seus objectius.

Avui, la mare és una benedicció que passeja dolcesa per les seves inconsciències... de vegades, ressurt i et regala un bany d'amor, sembla que ho fa per recordar-me que encara controla, vigila, protegeix... sembla que ho fa perquè ho ha fet sempre, ara amb un fil de veu i amb la Teresa i jo prop i aprenent fins que Déu vulgui...