L'Ebre

Davant La Cava (Deltebre), té doble, més aviat triple ample que quan passa per Miravet o per Tortosa. Avui l’he vist de prop... és una de les primeres coses que faig quan sóc a casa, la que vaig néixer. Està diferent, sense aquells canyars intransitables però naturals, de riu ple que va amplíssim cap al mar.

Han fet un carrer nou de dalt a baix, alguns xalets mirant a riu dels benestants, i allí on eren els transbordadors, ja jubilats i exposats com a peces de museu, uns bars amb bona pinta de negoci, potser atemptat al paisatge però, sens dubte, un lloc agradable, mirant com puja l’aigua de la mar cap a Amposta, on s’agafen llobarros i orades que fan tot el goig del món. És bonic... hi ha motos d’aigua, algú que rema o neda, o fa vela o a motor, xiringuitos, esmorzadors, gent que lloga distraccions... i jo penso que de l’Ebre poua tothom i no només aigua, que ja és prou trist, ara, pel que veig, és també una atracció de fira...

Avui feia una mica d’airet i, al riu, unes petites ones blaves anaven cap amunt i, allí on els nens agafàvem granotes i arrencàvem regalèssia, ara és asfalt, pedres, llocs de pesca amb canya... Mai al Delta havia hagut tanta mort de natura. Molts cops penso, ja ho he explicat alguna vegada, que això devia ser un paradís... però me l’estan urbanitzant. Aviat haurem d’anar de record, imaginant allò que va ser i que ara és una altra cosa...