Estança

Abans era una terrassa enjardinada, amb més de vint-i-cinc classes de gerani diferents, a sol i serena, lluint els seus brots fàcils, generosos, espectaculars, igual que les flors de colors intensos, avellutats, Natura viva, real, a tocar de casa i nas, plena ornamentació d'estança i barri... Avui és una sala de maquinetes variades, un joc de tecles i pantalles, cascos i ratolins, que t'agafen els ulls per veure tots els mons, també per aquí t'entren a casa, sovint amb massa facilitat.

Alumini blanc i doble vidre... la tancada ho ha convertit en allò que en diuen una peça actualitzada de la casa, fins i tot tinc taula i cadira des d'on escric algun Parlem de... o faig algun escacs o algun sudoku i puc obrir, a l'esquerra, una finestra corredora, d'aquestes de vidre glaçat, que et deixa veure una mica de barri, un pensament o so de trens i Serrallo, si més no, una mica de mar, almenys l'aroma... Des d'aquí observo les banderes per a tots els gustos i escolto les veus amigues dels nens i no tant nens, veus de col·le amb música d'entrada... penso en l'olor de llapis i la pilota, per mi molt agradable.

Cal dir que he pogut conservar dues torretes rectangulars damunt d'una taula rodona, prop de la llum però que, en tancar, és un hivernacle. Viuen quatre geranis diferents, destaca el blanc... La Natura ha ficat una referència, tothom content. La Teresa és com peix a l'aigua... entre maquinetes variades.